Una de les coses principals que la universitat m’ha ensenyat durant aquest tres anys ha sigut que les paraules importants sempre van al davant. GRÀCIES és la més rellevant. Al principi creia que la universitat era el més important. Però mica en mica em vaig anar adonant que allò verdader es troba en totes aquelles persones que t’envolten i en com fan sentir-te. A vosaltres vuit, i a cadascuna per aportar una part en mi. Pels grans canvis que han succeït quan hem estat allà i perquè dia rere dia m’heu fet costat. Per ajudar-me a seguir endavant i per fer-me veure que el riure és el millor remei. Per cada moment que hem viscut, cada esmorzar, cada nit, cada abraçada, cada cafè, cada xerrada… Els ulls se’m neguen, però sí, una etapa queda tancada. Una etapa inoblidable, indescriptible e inigualable, una de les millors de la meva vida. Però jo, em quedo amb el millor; vosaltres. Això no acaba aquí.
Marta, Mendoza, Núria, Fany, Silvia, Row, Sara i Anna; GRÀCIES!
No hay comentarios:
Publicar un comentario