From here

Porta exactament 44 dies rondant per UK, concretament per Middlesbrough. Sempre havia estat un somni (de la llarga llista) viure allà; de moment l’està complint…

No creia que la intensitat del viatge fos tant gran. Pensava passar-ho malament al principi; per sort, no va ser així.

Ella disfruta de la barreja de cultures, del que aprèn nou cada dia, de la gent que va coneixent i de la felicitat que corre pel seu interior.

Withby, York, Newcastle, Sunderland, Saltburn, Edimburg... ella observa, descobreix, coneix i aprèn cada dia més.

Follow your dreams, sometimes come true

Opportunity; With a guiding light, all obstacles can be overcome.
This is a new life, a life that makes me feel so good.

Felicitat és l'objectiu

Les coses que vivim no tornaran i a la vegada han passat per sempre. Estima't més i somriu. Sempre amb tu.

Vosaltres; nah's!

Una de les coses principals que la universitat m’ha ensenyat durant aquest tres anys ha sigut que les paraules importants sempre van al davant. GRÀCIES és la més rellevant. Al principi creia que la universitat era el més important. Però mica en mica em vaig anar adonant que allò verdader es troba en totes aquelles persones que t’envolten i en com fan sentir-te. A vosaltres vuit, i a cadascuna per aportar una part en mi. Pels grans canvis que han succeït quan hem estat allà i perquè dia rere dia m’heu fet costat. Per ajudar-me a seguir endavant i per fer-me veure que el riure és el millor remei. Per cada moment que hem viscut, cada esmorzar, cada nit, cada abraçada, cada cafè, cada xerrada… Els ulls se’m neguen, però sí, una etapa queda tancada. Una etapa inoblidable, indescriptible e inigualable, una de les millors de la meva vida. Però jo, em quedo amb el millor; vosaltres. Això no acaba aquí.

Marta, Mendoza, Núria, Fany, Silvia, Row, Sara i Anna; GRÀCIES!

Un poble per a tots

Sovint no ens fixem en el que ens rodeja, i queden enlaire detalls essencials. Passejar sempre per una mateixa zona fa endinsar-te en la monotonia i encegar-te amb tot allò comú, provocant el pensament de que tot es correcte. Tot això succeeix fins que no et trobes amb algun problema greu al capdavant. Quan aquest apareix, la visió de trobar-ho tot quasi perfecte dóna un gir radical.
És fàcil, per la majoria de gent, anar caminant per al propi poble, però no és fàcil per a les persones que s’han de traslladar amb cadires de rodes. No tot està ben preparat, i sovint han d’anar acompanyats d’algun ajudant. Un exemple clar està en qualsevol rampa que sobrepassa la inclinació marcada (en aquest cas un 12%) o entrar en qualsevol establiment en el que hi hagi un esglaó.
El poble està pensat per a TOTS? La majoria abunda i les minories no són prou fortes. Tot i així s’hauria de controlar tot el què es fa: cada detall que dificulta a un nombre de persones el moviment per al carrer. Les diferencies entre les persones son obvies i no tots necessitem el mateix.
Ser autosuficient és una de les majors sensacions que es pot tenir i un dels majors plaers que es poden sentir. Però, realment algú que necessita ajuda diària, es pot sentir així? El que s’hauria de treballar se’n diu igualtat. Igualtat per a que tothom es pugui moure de la millor manera.
Ajudar a que aquestes persones es sentin més acceptades o és trobin amb menys dificultats es una de les tasques primordials. TOTS som iguals i TOTS ens hauríem de sentir còmodes amb el nostre entorn.

Quinze anys de la mà

Ve de família: mare i pare sobre patins, ella patinatge artístic, ell hoquei. Jo, tan sols grapejava quan ja tenia uns patins preparats al meu costat. Són ben petits, i estan aquí guardats, el primer record. Al poc temps de descobrir l’equilibri, ells (pare i mare) van decidir elevar-me sobre les quatre rodes. Des dels cinc anys no he tornat a baixar, el patinatge artístic ha sigut el meu amic més fidel: la superació ha estat constant dia rere dia, m’ha ensenyat que mai s’ha de deixar perdre cap oportunitat i que els objectius s’han de lluitar fins al final. Cada entreno, cada campionat, cada entrenador m’han ajudat a créixer.
Les sensacions de cada campionat, el millor sobre patins. I les persones que han entrat a la meva vida amb aquest esport i que encara segueixen al meu costat, un gran regal.

No és un esport qualsevol, és una altre món.

Una mostra (la millor): Lucca d’Alisera - Mundial Murcia 2006.