Ve de família: mare i pare sobre patins, ella patinatge artístic, ell hoquei. Jo, tan sols grapejava quan ja tenia uns patins preparats al meu costat. Són ben petits, i estan aquí guardats, el primer record. Al poc temps de descobrir l’equilibri, ells (pare i mare) van decidir elevar-me sobre les quatre rodes. Des dels cinc anys no he tornat a baixar, el patinatge artístic ha sigut el meu amic més fidel: la superació ha estat constant dia rere dia, m’ha ensenyat que mai s’ha de deixar perdre cap oportunitat i que els objectius s’han de lluitar fins al final. Cada entreno, cada campionat, cada entrenador m’han ajudat a créixer.
Les sensacions de cada campionat, el millor sobre patins. I les persones que han entrat a la meva vida amb aquest esport i que encara segueixen al meu costat, un gran regal.
No és un esport qualsevol, és una altre món.
Les sensacions de cada campionat, el millor sobre patins. I les persones que han entrat a la meva vida amb aquest esport i que encara segueixen al meu costat, un gran regal.
No és un esport qualsevol, és una altre món.
Una mostra (la millor): Lucca d’Alisera - Mundial Murcia 2006.
