A través del temps

Rellegeixo, i m'agrada.
Rellegeixo, i penso per què no hi ha més escrit.
Rellegeixo, i viatjo als llocs on ho vaig escriure.
Rellegeixo, i trobo els moments en què ho vaig crear.

Haig d'escriure més.

A mi, l'estiu m'agrada.

Quan es sent a parlar de l’estiu a LLoret de Mar, no s’acostumen a sentir coses boniques. Bàsicament quatre paraules: guiris, festa, alcohol i platja. A mi això em posa de mal humor, i la reputació dels lloretencs i lloretenques cada vegada està pitjor.

Per la gent del poble (o al menys així ho crec) l’estiu és agradable i diferent. A l’estiu es treballa molt. A l’estiu es gaudeix de la festa als nostres locals (sense turistes). A l’estiu les nits són a la fresca; en algun local davant de mar, a la sorra, a les roques o en qualsevol carreró amagat enmig del poble. A l’estiu es fan barbacoes a les piscines i sopars a les terrasses. A l’estiu es gaudeix de les caletes de la Costa Brava. A l’estiu es va en barca. I el millor de l’estiu… és que tot això es fa amb els amics, ja que la gran majoria no marxen del poble o no se’n van de vacances.

Per tant, a mi, l’estiu a LLoret, m’agrada. A més, no em canso de repetir-ho.

Amb nostàlgia

El temps no s'atura, els moments passen, i ara, tan sols, fem plans amb tot el que podem fer junts durant els últims dies. La gent acaba i torna cap al seu país ( o un altre) per continuar la seva vida. Parlem del futur, dels plans que tenim, dels viatges i dels somnis, també ens expliquem el que volem arribar a ser "de grans".
Els minuts volen i un magnífic any d'Erasmus se'n va. Espero que el contacte no acabi a Middlesbrough i poder-nos retrobar algun moment o altre.

Aventures a Glasgow

- Hya, are you lost?

Ens deuria veure cara de guiris, mirant un mapa, situades a la plaça principal de Glasgow intentant esbrinar com arribar a la catedral. Sí! no sabíem com anar-hi i buscàvem on estàvem en aquell tros de paper. L’escocès ens va dir que ell caminava en direcció a la catedral i que ens podia acompanyar una estona. Ens va preguntar d’on érem, el nom, que fèiem, el perquè havíem triat Middlesbrough per anar a estudiar i com era que estàvem a Escòcia.

Mentre caminàvem tots 3, la Núria va xiuxiuejar-me:
- No em fa bona espina aquest home.
- No m’espantis - vaig contestar-li -

Vaig pensar que no li podíem dir que no ens acompanyés, va ser ell qui va mostrar disponibilitat per oferir-nos ajuda. Després de caminar una estona amb ell i respondre-li totes les preguntes, ens va explicar que ens faltava per visitar d’aquella ciutat i què ens recomanava.

Vam passar una estona caminant amb un desconegut escocès que no sabem qui és, d’on és ni cap a on va, però que ens va fer el recorregut d’un diumenge per acabar de conèixer culturalment aquella ciutat.

The beach

And me, I still believe in paradise. But now at least I know it's not some place you can look for, 'cause it's not where you go. It's how you feel for a moment in your life when you're a part of something, and if you find that moment... it lasts forever...

Per vosaltres

Van ser els primers dos mesos i mig que jo passava fora de casa ( bé, vaig tornar dos dies pel mig, però sense temps a fer casi res) que vaig notar una sensació d’enyorança estranya de la meva gent (sí, ara crec que sé qui és la ‘meva gent’). El que sentia o sento no ho puc descriure, no sabria com fer-ho, però ara veig que hi ha gent que dia rere dia està amb mi i jo no m'adonava, en canvi existeix gent que penses que està al teu costat i quan tu marxes, ells també se’n van… Però com diu César Mallorquí: “ La vida es un encuentro y desencuentro, como si fueramos bolas de billar que se únen, chocan y se van….”

Aquesta sensació estranya va ser trobar a faltar a gent que no pensava, però que reflexionant-hi fa temps que estan amb mi. Ara sé que amb això que vaig sentir haig de cuidar bé a les persones que vull al meu costat, que trobo a faltar.

Sembla estrany que hagis de marxar per saber a qui necessites, però de moment ho he viscut així. Es tracta d’un sentiment agradable i a la vegada estrany, una sensació interessant que et fa pensar les coses i cuidar més dels teus quan els tens aprop.

Desde Middlesbrough; Miriam.

From here

Porta exactament 44 dies rondant per UK, concretament per Middlesbrough. Sempre havia estat un somni (de la llarga llista) viure allà; de moment l’està complint…

No creia que la intensitat del viatge fos tant gran. Pensava passar-ho malament al principi; per sort, no va ser així.

Ella disfruta de la barreja de cultures, del que aprèn nou cada dia, de la gent que va coneixent i de la felicitat que corre pel seu interior.

Withby, York, Newcastle, Sunderland, Saltburn, Edimburg... ella observa, descobreix, coneix i aprèn cada dia més.